Live manual

test @ sisudoc.org

sisu

[ document manifest ]

toc next >>

Manual de Live Systems

Sobre aquest manual

1. Sobre aquest manual

Aquest manual serveix com a punt d'accés únic a tota la documentació relacionada amb el Live Systems Project i en particular s'aplica al programari produït pel projecte per a la versió Debian 8.0 "jessie". Una versió actualitzada es pot trobar sempre a ‹http://live-systems.org/

Si bé live-manual es centra principalment en ajudar a construir un sistema viu i no en temes dels usuaris finals, un usuari final pot trobar informació útil en aquestes seccions: Conceptes bàsics abasta la descàrrega d'imatges prefabricades i la preparació de les imatges per a ser arrencades des dels dispositius o la xarxa, ja sigui utilitzant el servei de construcció d'imatges web o executant live-build directament en el sistema. Personalització dels comportaments en temps d'execució descriu algunes de les opcions que es poden especificar durant l'arrencada del sistema, com ara la selecció de la disposició del teclat, la configuració regional i l'ús de la persistència.

Algunes de les ordres esmentades en el text s'han d'executar amb privilegis de superusuari que es poden obtenir esdevenint l'usuari root amb su o mitjançant l'ús de sudo. Per a distingir entre les ordres que poden ser executades per un usuari sense privilegis i aquelles que requereixen privilegis de superusuari, s'anteposa $ o # respectivament. Aquest símbol no és part de l'ordre.

1.1 Per als impacients

Si bé creiem que tot el que hi ha en aquest manual és important, si més no, per a alguns dels nostres usuaris, ens adonem que hi ha una gran quantitat de material per a cobrir i que és possible que es vulgui experimentar l'èxit amb el programari aviat, abans d'aprofundir en els detalls. Per tant, us recomanem llegir en el següent ordre.

En primer lloc, llegir aquest capítol, Sobre aquest manual, des del principi i acabant amb els Termes. A continuació, saltar als tres tutorials abans dels Exemples, secció pensada per a ensenyar com fer la construcció d'una imatge i alguns aspectes bàsics de la personalització. Llegir en primer lloc Ús dels exemples seguit pel Tutorial 1: Una imatge per defecte, Tutorial 2: Una utilitat de navegador web i finalment, Tutorial 3: Una image personalitzada. Al final d'aquests tutorials, es tindrà una idea del que es pot fer amb els sistemes en viu.

Us animem a tornar i a fer un estudi del manual en profunditat, la propera lectura pot ser Conceptes bàsics, fregant o saltant Construir una imatge netboot, i acabant amb la lectura de la Visió general de la personalització i els capítols que segueixen. En aquest punt, esperem que estigueu ben emocionats pel que es pot fer amb els sistemes en viu i motivats per llegir la resta del manual, de principi a fi.

1.2 Termes

1.3 Autors

Llistat d'autors (en ordre alfabètic)

1.4 Contribuir a aquest document

Aquest manual està pensat com un projecte comunitari i totes les propostes per a millorar-lo i les contribucions són molt benvingudes. Veure la secció Contribuir al projecte per a obtenir informació detallada sobre com obtenir la clau i fer bons commits.

1.4.1 Aplicar canvis

Per tal de realitzar canvis en el manual anglès s'ha d'editar els fitxers adequats a manual/en/ però abans de presentar una contribució, s'ha de previsualitzar el treball. Per a previsualitzar el live-manual, assegurar-se que s'han instal·lat els paquets necessaris per a la seva construcció mitjançant l'execució de:

# apt-get install make po4a ruby ruby-nokogiri sisu-complete

Es pot crear el live-manual des del directori de nivell superior del arbre Git mitjançant l'execució de:

$ make build

Tenint en compte que es necessita un cert temps per construir el manual en tots els idiomes suportats, els autors poden utilitzar un dels mètodes abreujats per fer revisions ràpides de la nova documentació que han afegit al manual en anglès. Amb PROOF=1 es construeix live-manual en format html, però sense els fitxers html segmentats, i amb PROOF=2 es construeix live-manual en format pdf, però només el retrat A4 i carta. És per això que amb l'ús de qualsevol de les possibilitats PROOF= es pot estalviar una quantitat considerable de temps, per exemple:

$ make build PROOF=1

Quan es revisa una de les traduccions, és possible construir un sol idioma mitjançant l'execució de, per exemple:

$ make build LANGUAGES=de

També es possible crear per tipus de document, per exemple:

$ make build FORMATS=pdf

O combinar tot dos, per exemple:

$ make build LANGUAGES=de FORMATS=html

Després de revisar el treball i assegurar-se que tot està bé, no fer un make commit a menys que s'actualitzin les traduccions al mateix temps, i en aquest cas, no barrejar els canvis al manual anglès i les traduccions en el mateix commit, fer-ne un altre separat per a cada canvi. Veure la secció Traducció per a més detalls.

1.4.2 Traducció

Per a traduir live-manual, seguir aquests passos, depenent de si s'està començant una traducció des de zero o si es segueix treballant en una ja existent:

Després d'executar make commit es podrà veure bastant text a la pantalla. Bàsicament són missatges informatius sobre l'estat del procés i també algunes pistes sobre el que es pot fer per a millorar live-manual. Si no es veu cap error fatal, generalment es pot procedir i enviar la contribució.

live-manual ve amb dues utilitats que poden ser de gran ajuda pels traductors a l'hora de trobar missatges sense traduir i difusos. La primera és "make translate". Aquesta activa un script que diu en detall quants missatges sense traduir hi ha a cada fitxer .po. La segona, "make fixfuzzy", només actua sobre els missatges difusos però ajuda a trobar-los i corregir-los un per un.

Tenir en compte que tot i que aquestes utilitats poden ser molt útils per a fer traduccions en la línia d'ordres, l'ús d'una eina especialitzada com poedit és la manera recomanada de fer la tasca. També és una bona idea llegir la documentació de localització de debian (l10n) i, específicament dins live-manual, les Directrius per a traductors.

Nota: Es pot utilitzar make clean per a netejar l'arbre git abans de fer un push. Aquest pas no és obligatori, gràcies al fitxer .gitignore, però és una bona pràctica per a evitar enviar fitxers de forma involuntària.


[ document manifest ]

toc next >>